BARTOMEU & NATANAEL

31-08-2018 | Visita a Roda

El divendres, dia 31 d’agost d’enguany, cap a quarts d’onze del matí, en Josep Baldrich, en Josep Maria Nogués i jo mateix, Jaume Roig, el rector, com havíem convingut, ens trobarem a l’ermita de la Mare de Déu de Berà, per recollir amb tota cura la Santa Imatge de la Mare de Déu per embolcallar-la amb tota cura i portar-la amb molt de goig cap a la població de Roda de Berà.

Arribats a la casa parroquial, calgué fer la operació inversa, és a dir, desembolicar-la de les proteccions i posar la imatge de la Mare de Déu sobre el baiard o tabernacle que la transportaria, posar-hi les flors com a mostra de devoció i de festa i deixar-la així, ben a punt, per a l’acte de recepció de la comunitat parroquial previst per la tarda d’aquell mateix dia segons la programació prèviament preparada.

Moment en que la santa Imatge es treta del seu Cambril per transportar-la cap a l’Església parroquial de Roda de Berà.

Convocat tothom amb un bon toc de campanes, a les set de la tarda, davant l’Hotel d’Entitats —l’antic ajuntament—, s’inicià la processó amb la qual fèiem tots plegats la recepció solemne de la Santa Imatge per introduir-la, després d’envoltar la plaça de l’Església, per la porta gran, a l’Església parroquial.

El baiard o tabernacle a les espatlles del primer grup de portants cap a la placa de l’Església.

Ens hi trobarem nombrosos fidels i devots fins a omplir l’església de gom a gom. En el decurs d’aquesta recepció i fins haver entronitzat la Santa Imatge a la banda dreta del presbiteri, de cara al poble fidel, cantarem les lletanies de la Mare de Déu amb que tradicionalment el poble cristià invoca la protecció de Maria i celebra, com ella mateixa fa en el Magníficat, totes les meravelles que Déu ha fet en ella a causa de la seva elecció com a Mare del Fill de Déu. Completada aquesta primera part, seguí la celebració de l’Eucaristia on, com Evangeli, proclamarem l’escena de la Visitació de Santa Maria a la seva cosina Santa Elisabet. El cant dels «Goigs» i la veneració de la Imatge conclogueren la celebració.

La Santa Imatge arribant davant l’altar de l’Església parroquial de Sant Bartomeu, apòstol.

D’aquesta manera, hem tingut entre nosaltres, a l’església parroquial, la Mare de Déu de Berà durant una setmana ben completa, des del 31 d’agost, divendres, fins al diumenge, dia 9 de setembre, en que la Santa Imatge fou retornada festivament a la seva (i nostra) Ermita de Berà. Cada dia, a dos quarts de vuit de la tarda —fos dia de festa o de treball—, fou resat el Sant Rosari i celebrada la Santa Missa, finalitzant amb el cant dels «Goigs» per tots els assistents que podien passar a venerar la Mare de Déu.

Aquesta setmana de l’estada de la Santa Imatge a l’església parroquial de Roda de Berà s’escolà ben aviat. El diumenge dia 9 de setembre, segons el programa previst, estàvem tots convocats novament a l’Ermita per a retornar-hi amb alegria i festeigs la Imatge de la Mare de Déu de Berà. No ho podíem fer com en temps passats portant-la en processó a peu des de Roda de Berà —són masses les vies públiques que caldria travessar provocant bloqueigs—, de manera que, com s’havia fet per a la seva vinguda a Roda, també per a la seva tornada, la imatge fou portada amb tota cura des de l’església parroquial fins a les immediateses de la plaça de l’Ermita, per iniciar allí, la processó de devolució de la Imatge a l’Ermita que, així, troba el seu sentit ple.

En tota aquesta festa de retorn, l’endemà mateix d’haver celebrat la solemnitat del Naixement de Santa Maria Verge —és a dir, la festa de les marededéus trobades, i per tant també de la de l’Ermita de Berà—, ens acompanyà l’Arquebisbe de Tarragona, el Dr. Jaume Pujol Balcells, a qui agraïm la seva triple presència durant el que ha estat la celebració del Tricentenari de l’Ermita.

L’inici de la processó caminant en paraŀlel a la via del ferrocarril Tarragona-Barcelona.

Accedint a la Plaça baixa de l’Ermita de la Mare de Déu de Berà.

La Santa Imatge arribà cap a les onze del matí per l’antic camí de Roda cap a l’Ermita fins a trobar-se amb la concentració de tots els qui esperaven per iniciar la processó de pujada a l’Ermita. Travessada del dessota la via del ferrocarril, s’inicià la processó cap a la plaça de l’Ermita amb el cant dels «Goigs».

Pujar escales, mantenir l’equilibri, evitar relliscades, i tot en un mateix moment !

Finalment, arribats al peu de l’Ermita, ja som a peu pla i es recupera la confiança…

A la plaça de sota l’Ermita, esperàvem la processó el qui acompanyàvem l’Arquebisbe Jaume ja preparats tots per a la celebració. Allí ens afegírem a la processó que començà l’ascens cap a l’Ermita mentre eren cantades les lletanies de la Mare de Déu, processó que s’allargà fent un tomb complet per la plaça superior abans d’introduir la Santa Imatge a l’interior. En un tres i no res i mentre entonàvem novament els «Goigs», la Santa Imatge fou retornada i coŀlocada al seu Cambril. Un aplaudiment espontani segellà l’alegria de tothom. I així, d’aquesta manera, i després d’uns minuts d’espera per permetre posar-se plegats a punt per a la Missa, poguérem ja iniciar la celebració eucarística dominical.

Com corresponia, la litúrgia fou la del diumenge —XXIII-B de durant l’any—, evidentment celebrat en el context marià de la nostra festa. Amb paraules de salutació i agraïment per la presència i presidència de l’Arquebisbe i amb una bona participació en els cants i en l’escolta atenta de les paraules pastorals, participarem en pau i comunió de l’acció de gràcies de l’Església i de la festa amb que nosaltres tancàvem les celebracions del Tricentenari.

Durant l’Eucaristia dominical, el moment de l’homilia de l’Arquebisbe Jaume.

En finalitzar, com ja és habitual sempre, es procedí a la veneració de la Mare de Déu passant pel Cambril i cantant a cor que vols els «Goigs» que mai cansen de cantar-los. L’Arquebisbe es complagué saludant a molts dels que baixaven del Cambril.

Completant la festa. A la plaça exterior música i una mica (o molt) de tastets a peu pla.

Per completar la festa no faltà a la plaça exterior, vora el mar lluminós, ni l’animació musical del grup jove de Torredembarra «Julivert» ni els abundants entremesos i begudes per acompanyar la trobada i la festa de tots. El temps acompanyà, com no, la joiosa i festiva diada.