Parròquia de Sant Bartomeu

Bartomeu, un dels Dotze

Les referències en el Nou Testament

Sant Bartomeu apòstol, apareix com a tal, en les narracions de l’elecció dels Dotze, per Jesús. Així ho trobem en els evangelis sinòptics de Mateu (10,3), Marc (3,18) i Lluc (6,14). També als Fets del Apòstols en presentar-nos-els « constants i unànimes en la pregària… amb Maria, la mare de Jesús… » (Ac 1,13).

En les llistes dites, Bartomeu acostuma a anar aparellat amb Felip; per això, com que l’evangeli de Joan, narra que Felip anà a trobar Natanael (Jn 1,45-51), que era de Canà de Galilea (Jn 21,2), la tradició ha unit ambdós noms en una sola persona : Bartomeu / Natanael.

Entre els primers deixebles que anaren amb Jesús

L’endemà, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu : Segueix-me. Llavors Felip, que era de Betsaida, el poble d’Andreu i de pere, va trobar Natanael i li digué : Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes : és Jesús, fill de Josep, de Natzaret. Natanael li replicà : De Natzaret en pot sortir res de bo? Felip li diu : Vine i ho veuràs.

Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué : Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya. Li diu Natanael : D’on em coneixes? Jesús li respon : Abans que Felip et cridés, t’ha vist sota la figuera. Li diu Natanael : Rabí, tu ets el Fill de Déu, tu ets el Rei d’Israel. Jesús li digué : Creus només perquè t’ha dit que t’havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs! I afegí : Us ho ben asseguro : veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home. (Jn, 1,43-51)

I entre el grup de deixebles a qui Jesús ressuscitat s’aparegué a Tiberíades

Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs, l’anomenat Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els diu : Me’n vaig a pescar. Els altres li diuen : Nosaltres també venim amb tu. Sortiren, doncs, i pujaren a la barca, però aquella nit no van pescar res.

Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà vora el llac, però els deixebles no s’adonaven que fos ell. Llavors Jesús els digué : Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren : No. Ell els digué : Tireu la xarxa a la dreta de la barca i trobareu peix. Així ho van fer i ja no la podien estirar de tants peixos com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere : És el Senyor.

Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es posà el vestit que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que només eren a uns cent metres de terra, van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa plena de peixos. Quan baixaren a terra, veieren pa i unes brases amb peix coent-s’hi. Jesús els diu : Porteu peixos dels que acabeu de pescar. Simó Pere pujà a la barca i va estirar cap a terra la xarxa plena de peixos : eren cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no es va esquinçar.

Jesús els digué : Veniu a menjar. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era, perquè sabien que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix. (Jn 21,1-13)