BARTOMEU & NATANAEL

La Mare de Déu de Berà

Notes històriques de Berà

L’origen del culte en l’indret del que avui és l’ermita de la Mare de Déu de Berà, el trobem en la fundació d’una capella per tres benedictins del monestir de Sant Pere de Casserres, comissionats per llur prior, efectuada el 17 de maig de l’any 1121. La capella, dedicada a l’apòstol Sant Pere, feia servituds parroquials a la feligresia de camperols i pescadors que vivien a la vora.
Més importància que la minsa feligresia de Sant Pere de Berà, l’assolí el nucli de població que creixia una hora endins entorn de la capella sota l’advocació de l’apòstol sant Bartomeu de Roda. I sigui pel creixement de la població aplegada a redós de Sant Bartomeu, o per la minva del veïnat de Sant Pere que decreixia amb el pas dels anys per l’abandó dels seus habitants i l’enrunament de les seves humils barraques, aviat la condició parroquial passà a l’església de Roda.
Aquest estat de coses fou reconegut de fet i sancionat el 9 d’abril de 1566 per una concòrdia entre el monestir de Casserres i les autoritats de Roda. En endavant, les funcions parroquials de l’església de Sant Pere foren transferides a la parròquia de Sant Bartomeu, on s’instaŀlaren les Fonts baptismals, el Retaule major de Sant Pere i les altres pertinences procedents de l’extingida parròquia.
Vist l’estat de deixadesa de l’església de Sant Pere, el 12 de març de 1718, en la mateixa ubicació, es posava la primera pedra de l’actual Ermita. S’inaugurà solemnement nou anys més tard, el 25 d’agost del 1727. Des d’aleshores hi fou venerada la imatge de la Mare de Déu de Berà, que, probablement, ja era venerada a l’anterior capella, i que la tradició explica com a « trobada » a la propera « roca plana », rere l’ermita, dins el mar, per uns pescadors.
En el passar d’aquests tres-cents anys que enguany commemorem, l’Ermita de Berà sofrí diverses vicissituds que seria llarg d’historiar. Aquestes culminaren en les tràgiques jornades del 1936 en que Església i Imatge foren impiament profanades. Gràcies a Déu, passats ja aquells dies calamitosos, la nova i bella Imatge de la Mare de Déu de Berà torna a presidir l’Ermita i aquest indret tant acollidor, on tots els dilluns de Pasqua florida s’hi celebra l’Aplec dels seus devots.


Edicions dels Goigs

Sempre s’hi han cantat els Goigs de la Mare de Déu. Dels antics en coneixem algunes edicions. Els actuals són originals de Fra Hilari d’Arenys de Mar, O.M.C., i la música de Mn. Francesc Baldelló, pvre. Foren compostos, estampats i estrenats el 13 d’abril del 1936 (Mn. Magí Pujol). S’han fet noves estampacions el 1940 (Mn. Ramon Fontana hi afegí les dues estrofes sobre els esdeveniments del 1936); 1945, 1953 (Mn. Ramon Guiu), 1959, 1984 (Mn. Benjamí Altés).
L’edició actual, feta amb motiu del Tricentenari de la coŀlocació de la primera pedra, hi afegeix tres estrofes deixant constància de la devoció a la Mare de Déu de Berà dels rodencs actuals.


La Imatge actual de la Mare de Déu

L’actual imatge de la Mare de Déu de Berà, es reposà el 29 de maig de 1939, dilluns de Pasqua granada, ja que l’anterior fou destruïda el 1936. Aquesta imatge fou adquirida pel Sr. Flocel Puig. És una talla de fusta de 65 cm. d’alçada (91 cm. si l’amidem amb la peanya).

La tradició (com s’ha dit) diu que fou trobada pels pescadors a la Roca plana, un indret dins el mar molt proper a l’ermita. És, per tant, una de les moltes Marededeus trobades que són celebrades arreu el 8 de setembre, en el santoral, el Naixement de la Mare de Déu. Així ho canten els Goigs i en fan tema per celebrar l’indret. Aquí us els podeu despenjar : GOIGS DE LA M.D. DE BERÀ.