La celebració de la solemnitat
EUCOLOGIA
Cant d’entrada (Salm 95)
Ant. Anuncieu de dia en dia que Déu ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria. (Salm 95,2.3)
Canteu al Senyor un càntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneïu el seu nom. /R.
Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis. /R.
Doneu al Senyor, famílies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom. /R.
Entreu als seus atris portant-li ofrenes,
adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra. /R.
Digueu a tots els pobles : « El Senyor és rei. »
Manté ferm tot el món, incommovible,
sentencia amb raó les causes dels pobles. /R.
Coŀlecta
Senyor, enfortiu-nos en la fe, amb la qual Sant Bartomeu, apòstol, es va adherir sincerament al vostre Fill, i feu, per la seva pregària, que tots els homes trobin en l’Església el sagrament de la salvació. Per nostre Senyor Jesucrist.
Oració sobre les ofrenes
En celebrar la festa de Sant Bartomeu, apòstol, us preguem, Senyor, que ens auxiliï la intercessió d’aquell en honor del qual oferim aquest sacrifici de lloança. Per Crist Senyor nostre.
Cant de comunió (Salm 137)
Ant. « Us dono la investidura reial que el Pare m’ha donat —diu el Senyor—.
Menjareu i beureu a taula amb mi en el meu Regne. » (Lluc 22,29-30)
Us enalteixo amb tot el cor, Senyor,
us vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant el santuari
i enalteixo el vostre nom,
perquè estimeu i sou fidel. /R.
Les vostres promeses sobrepassen
el que havíem sentit de vós.
Sempre que us invocava, m’heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima. /R.
En sentir el que vós heu promès,
tots els reis de la terra us lloaran
i celebraran que vós obreu així : /R.
« Que n’és de gran la glòria del Senyor :
el Senyor és excels, però es mira els humils,
mentre que els altius, els esguarda de lluny. » /R.
Si passo entre perills, em guardeu la vida,
detureu amb la mà l’enemic,
la vostra dreta em salva. /R.
Que el Senyor continuï afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor. /R.
Postcomunió
Hem rebut, Senyor, la penyora de salvació eterna, en celebrar la festa de Sant Bartomeu, apòstol : que ens sigui sempre ajut, per a la vida present i per a la futura. Per Crist Senyor nostre.
ESCRIPTURES
Lectura I
Un fonament que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell [ Apocalipsi 21,9b-14 ]
L’àngel em digué : «Vine, que et faré veure la núvia, l’esposa de l’Anyell». I em transportà en l’esperit dalt una muntanya gran i alta, i m’ensenyà la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, de la presència de Déu, i la glòria de Déu l’envoltava. Resplendia com les pedres més precioses, com un jaspi de transparència cristaŀlina. Tenia una muralla gran i alta, amb dotze portes. A les portes hi havia dotze àngels i dotze noms gravats, que són els de les dotze tribus d’Israel. Tres de les portes miraven a llevant, tres al nord, tres al sud i tres a ponent. La muralla reposava sobre un fonament de dotze pedres que duia els noms dels dotze apòstols de l’Anyell.
Salm responsorial
[ 144,10-11.12-13ab.17-18 (R. cf. 11a) ]
Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre Regne
i parlin de la vostra potència.
R. Que els fidels, Senyor, proclamin la glòria del vostre regne.
Que facin conèixer als homes les gestes del Senyor,
la magnificència gloriosa del seu regne.
El vostre regne s’estén a tots els segles,
el vostre imperi, a totes les generacions. R.
Són camins de bondat, els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat. R.
Lectura II
Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d’aquest absurd de la creu [ 1 Corintis 1,18-25 ]
Germans, els qui van a la perdició tenen la doctrina de la creu per un absurd, però nosaltres, cridats a la salvació, hi veiem el poder de Déu. L’Escriptura diu : «Desacreditaré la saviesa dels savi, eclipsaré la inteŀligència dels inteŀligents». ¿On són els savis? ¿On són els lletrats? ¿On són els qui discuteixen qüestions d’aquest món? L’obra de Déu ha deixat en ridícul la saviesa del món. Ja que el món, immergit tot ell dins la saviesa de Déu, no havia arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu, Déu ha volgut salvar els creients per la predicació d’aquesta mena d’absurd. Perquè els jueus demanen signes prodigiosos, i els grecs volen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres un absurd. Però aquells que Déu ha cridat, tant jueus com grecs, veuen en ell el poder i la saviesa de Déu, perquè en l’absurd de l’obra de Déu hi ha una saviesa superior a la dels homes, i en la debilitat de l’obra de Déu hi ha un poder superior al dels homes.
Aŀleluia
Rabí, vós sou el Fill de Déu, sou el Rei d’Israel.
Evangeli
Mireu un israelita digne d’aquest nom, un home que no enganya [ Joan 1,45-51 ]
En aquell temps, Felip trobà Natanael i li digué : «Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en el llibre de la Llei, i els profetes : és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.» Natanael li contestà : «¿En pot sortir res de bo de Natzaret?» Li diu Felip : «Vine i ho veuràs.» Quan Jesús veié Natanael que venia, digué d’ell : «Mireu un israelita digne d’aquest nom, un home que no enganya.» Li diu Natanael : «¿D’on em coneixeu?» Jesús li respon : «T’he vist quan eres sota la figuera, abans que Felip et cridés.», Li diu Natanael : «Rabí, vós sou el Fill de Déu, sou el Rei d’Israel.» Jesús li respon : «¿Perquè et dic que t’he vist sota la figuera ja creus? Encara veuràs coses molt més grans.» I afegí : «Us ho dic amb tota veritat : veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.»